Felicitació de Primavera

DUES CAMÈLIES ENTRE ELS PITS



Entre els pits, dues camèlies

que tot em fan estremir,

camèlies entre els teus dits...

Ai, l'amor que em fa patir!

ESPILL

Jeanette es mira

a l'espill,

assaja somriures.


Veu una petita arruga

prop dels ulls plorosos...


Jeanette es mira

a l'espill,

assaja mentides.

PRIMAVERA ENLLÀ...

Jeanette passejava pel moll
-el vestit nou, la cara pintada-.
Va passar una gavina
amb perfum de Camèlia...


Jeanette en portava una
al pit;
Popeye l'esguardava
amb desig.
Tenia l'Olívia
al pensament,
al remordiment,
al penediment
però la mirava
amb delit.


Jeanette passa indiferent
a la lascívia de Popeye.
Espera el temps
que la Gavina sia
el seu Capità Grant
i la primavera
la seva Fada...

TRÍADA

Jeanette volava
Amb el perfum de Camèlia
vers un espai petit,
que porta en aqueix pit
verge,
estabornidor
i mai trepitjat
de la seva ment,
Jeanette nedava
Popeye se la mira
per les aigües del somni
desesmat,
perquè havia arribat
-Oh bella Olívia !
la primavera.
No podia oblidar
l'exquisida Olívia.
No volia sentir
el deler de Popeye.

INICI
Jeanette va quedar farta
de Popeye,
mes va estimar l'Olívia
perquè era fresca i jove,
neta i cobejable
i perquè també duia
una Camèlia entre els pits
regaladors...



Va passar llavors
la Gavina
i se les va endur
P r i m a v e r a enllà...

13 Pensaments:

Ens haríem de mirar una mica més a l'espill, a la cara i no tant al melic... com a poble i com a persones -avui meselles, demà qui sap si lliures...-

Blogger Striper ha dit...

El que deu fer estremir es sentir la seva olor entre els pits i despres agafar-les suament amb els dits, ah catxis una ha caigut dintre la busco amb permis..

Blogger Cèlia ha dit...

Ai, striper! Que quan veieu un escot no ho podeu evitar... és clar que amb aquestes camèlies...

Blogger onatge ha dit...

Quatre flors, ja
és un pom de flors...

Salut.
onatge

Blogger menta fresca ha dit...

i que difícils seran de mantenir si a sobre et fan patir....caxis!!

Blogger Cèlia ha dit...

Ai, l'amor que fa patir!

Anònim Carme R. ha dit...

Si noia, ai l'amor que fa patir! Gairebé sempre.

Blogger onatge ha dit...

El mirall sempre
és una finestra buida
que només reflecteix
miratges d'engany...


Salut.
onatge

Blogger Striper ha dit...

assaja per sortir a viure!!!

Blogger Cèlia ha dit...

Aquests dies que m'he trobat decaiguda per l'asma primaveral, el mirall realment em feia por... sóc jo, aquesta que passa per aquí? No m'hi assemblo! El temps passa inexorablement!

Blogger Zenit R.A.M. ha dit...

El mirall, el millor enemic de l'home.

Per cert, he corregit l'url del blog, per si vols canviar l'enllaç:

http://zenit-ram.blogspot.com/

Gràcies!

Anònim gripaublau ha dit...

Caram, caram, el trobo molt bo, té molta ironia i encara més suc. A qui s'adrecen les mentides? Als altres? A ella mateixa? Bona pregunta.

Blogger menta fresca ha dit...

mira, aquest cop completament d'acord amb un comentari anterior, el de striper.
noia, cada dia costa mes sortir allà fora....

Blogger Té la mà Maria - Reus ha dit...

macaxins l'asma, que et milloris i bon poema com sempre al teu blog

petons

Blogger Cèlia ha dit...

onatge, creus que és una finestra buida? o és que ens mena al vuit?
striper i menta, penso que tots assagem una miqueta abans de sortir de casa: l'armari ple i no tenim res per posar-nos!
gripaublau (ara ja puc dir que vaig conéixer... ehem, quina tonteria...) les mentides de cara enfora, endins ja ho saps prou com ets!
gràcies té la mà maria, ho procuro.

Anònim Laura ha dit...

De petita m'agradava molt assajar discursos i històries davant el mirall... després ho vaig deixar de fer per sempre. Serà que, efectivament, amb l'edat ens va fent cada cop més por mirar-nos-hi? Bonic blog, jo també t'afegeixo a la meva llista... fins aviat, Cèlia!

Anònim Carme ha dit...

Que et milloris, maca. I el mirall sempre va bé per assajar, tot all+ò que necessitem assajar, encara que sigui un simple somriure. però a mi em costa el mirall... no hi assajo gaire...

Blogger Cèlia ha dit...

Gràcies laura, i no feieu carotes estranyes?
Gràcies carme, necessito despertar en un dia radiant!

Blogger onatge ha dit...

No crec que el mirall ens aboqui al buit...
De vegades el mirall només reflexa l'ase que hi ha al davant, o és el fals carme que endolceix la realitat... El mirall només és un joc de llums i ombres... Ser espectador i actor al mateix temps, no m'agrada. Un diàleg amb el mirall sempre és buit.

Salut.
onatge

Blogger Cèlia ha dit...

onatge, avui m'has deixat trista, sóc l'ase? Ja sé que moltes vegades sí, però és tan cruel que t'ho diguin els altres...i si el mirall no només és un joc de llums i ombres? i si, com a "Alícia al país de les meravelles", ens porta a una altra dimensió? (ara imagina't música de la sèrie "la dimensió desconeguda").

Blogger onatge ha dit...

Res més lluny de la meva imaginació que tractar-se d'ase ni somera...
De fet potser sí que és una finestra a una altre dimensió...
Saps què passa que jo al mirall només miro que no em quedi una cresta als cabells i que quan m'afaito no em talli el coll...

Si em mirés al mirall segurament que algú em preguntaria: qui ets tu ?

Salut.
onatge

Blogger Cèlia ha dit...

Em deixes més tranquil·la. Una mica en el fons i ningú ho voldrà reconèixer, bé, a mi en concret no em passa, només ho dic pels altres (ehem!)és allò de "mirall, mirallet...qui és la més bonica d'aquest indret?". I el mirall contesta la veritat absoluta.
Quina és? A la recerca de la bellesa perduda... i costa tant mirar endins!
Petonets!

Blogger Joan ha dit...

en realitat no som naltros qui ens reflectim al mirall, sinó que naltros som el reflex d'aquell que hi ha a l'altra banda, per tant, l'arruga no és nostra, sinó de l'altre. Podem, doncs, estar tranquils. (per si de cas, però, si els que s'afaiten veuen al mirall un regalim de sang... que corrin a buscar el betadine!)

indigent

Blogger Striper ha dit...

Jo crec que davant el desig de en popeye la camèlia de la jeanette serà per ell i la indiferencia serà per la gavina que no acostumen a ser bons capitans.

Blogger Cèlia ha dit...

Aquesta transparència té un final i no sé si l'encertaràs!

Blogger Striper ha dit...

Pobre popeye..

Blogger Joan ha dit...

la dualitat del poema suggereix una poetessa dual, com un reflex en un mirall?
En l'espai dels somnis tot és possible, fins i tot els desitjos que ens empenyen a viure.

Indigent

Blogger Cèlia ha dit...

Sí, striper, m'ha agradat que l'Olívia s'adonés com era en realitat el poca-soltes del Popeie. De vegades, en nom de l'amor les dones som capaces de viure empresonades tota la vida. És clar que cada dia menys, per sort.

Indigent, fixa-t'hi bé que no hi ha dos sinó tres, però també m'ha agradat la dualitat... és el misteri de la vida. La teva visió del mirall, però, reconforta l'ànima.

Blogger Striper ha dit...

Sorprenet i inesperat final i com s'anomena el post inici...

Blogger Cèlia ha dit...

Bé,avui ja he desvetllat el final de la història d'aquest pensament que tenia guardat feia molt de temps dins l'armari ple de pols, i és que de vegades, necessitem airejar una mica la melena per poder continuar endavant. I és que les històries han de ser sorprenents fins per a un mateix...

Blogger Cèlia ha dit...

Oer cert, he anat a la "pelu" i m'he fet un canvi de look més acord amb el pas del temps!

Blogger Joan ha dit...

un món sensual de jeanettes i olivies amb popeies brunzidors com abellots entre flors? mmmmm...

indigent

Anònim Laura ha dit...

I la primavera va ser qui va sortir-hi guanyant, perquè ho va tenir tot: Jeanette, Olívia, Gavina i Camèlia... Cèlia. :-)

RECULL DE PENSAMENTS LECTORS A QUI AGRAEIXO EL QUE M'HAN DIT.
MAI M'HAGUÉS IMAGINAT QUE AQUESTS PENSAMENTS TAN PERSONALS I ÍNTIMS, POGUESSIN TENIR CAP INTERÈS, SÓN LES MEVES VIVÈNCIES, ÉS LA MEVA MANERA D'ENDREÇAR L'ARMARI DELS PENSAMENTS I DELS SENTIMENTS.

He estat mirant diferents blogs teus, i escrius unes coses uf... molt maques :) no m'estranya que tinguis tants blogs jeje

Gràcies Cesc, un honor, jo sí em quedo embadalida amb els teus escrits intimistes...

pits ... què més dir ... salut

Ves, mossèn descregut, seguint pits per tot arreu...

Recordo haver-los llegit i comentat. Preciosa felicitació de primavera! Gràcies, Cèlia!